L'antropòleg francès Marc Augé va definir com a no-lloc un espai pel que passem sense que l'espai passi per nosaltres. Un espai on l'ésser humà roman anònim. Una parada de bús, una gran superfície comercial, un supermercat o un aeroport són alguns d'aquests espais impersonals per on ens movem per obligació, per on passem sense viure-hi.

També a la gran xarxa hi ha no-llocs: espais que s'utilitzen només com a trànsit i que, a diferència d'altres llocs en la mateixa internet, no estableixen relacions personals ni connexions que trascendeixin la nostra pantalla.

El mateix Marc Augé, a Éloge du bistrot parisien (2015), no acaba de definir exactament si un bistrot és un no-lloc o és just tot el contrari. La raó de ser d'un bistrot, per a ell, és la necessitat de contacte, la necessitat que tenim de percebre d'altres presències al voltant nostre, aparentment indiferents, però atents de cua d'ull a tot el que hi passa.

I a la barra del bistrot és on millor trobem aquesta necessitat que tenim tots de presència-absència, de sentir-se al mateix temps a casa i al carrer, acollits i ignorats. "Necessitem converses superficials", diu Augé. "El que li diem a una altra persona en una conversa de barra del bistrot sol ser més important pel fet d'estar-ho compartint amb algú que no pas pel seu contingut. Hi ha paraules que no diuen res i es pronuncien expressament; és l'intercanvi el que importa."

En aquest nostre bistrot, les converses donaran voltes sobre dos conceptes que ens interessen: el disseny i el menjar. Converses que voldran ser, deliberadament, intrascendents i on intentarem desenvolupar la interrelació que existeix, des de sempre, entre aquests dos conceptes. Hi exposarem temes de debat sense solució, on tot pot ser blanc, negre o blanc i negre; on la conversa interessa només pel procés de conversar.

Perquè el menjar sovint només és una excusa per asseure's al voltant d'una taula per conversar, o on la part essencial és el procés de preparar aquell àpat que acabarà amb una festa al voltant dels plats i els gots. I també parlem de disseny quan ens referim a un procés creatiu, que finalitzarà amb un resultat que aporti algun tipus d'innovació.

I el disseny aplicat a la gastronomia és molt més que dibuixar el logo o la carta d'un restaurant: la producció o la compra dels aliments, la distribució o el transport, la transformació, la presentació, el consum i l'eliminaciódels aliments també formen part de la cadena, i també són camps de treball per al disseny.

Però d'això ja en parlarem més endavant.