Els darrers quinze anys
El procés creatiu és el resultat. Si no sentim una implicació emocional amb el treball que estem fent i amb les persones que ens l’han encarregat, el procés serà més complicat i el resultat serà menys satisfactori.
Tornem a Milton Glaser: treballar només per gent amb qui tinguis afinitat, que la teva visió de la vida tingui punts de contacte amb la visió que en té el teu client. Durant aquests darrers quinze anys hem col.laborat amb gent que ens ha permès gaudir de les feines, clients amb qui hem pogut compartir el treball fins esdevenir sovint amics, que ens han ajudat a convertir les nostres aficions en la nostra professió, i la professió ha acabat per ser la nostra afició.
Sempre serà millor el dubte que la certesa.
Com deia Milton Glaser, teòric del disseny, no és cert que el més important sigui sempre creure fermament en el que fas. Perquè si només creus en tu, si estàs segur que ho saps tot, que tens la raó, aleshores deixaràs d’observar la realitat que t’envolta i d’intentar entendre les coses i el seu perquè, deixarem d’assumir riscos, d’investigar, d’atrevir-nos amb el que ens és desconegut.
Un músic no espera que li encarreguin el disc per començar a compondre cançons, igual com un escriptor, un pintor o un pastisser no s’estan quiets esperant la comanda. Tots ells també accepten encàrrecs, però estan centrats en crear un producte que ningú els ha demanat. Moltes professions creatives no contemplen els clients com a primera opció; per què els dissenyadors si? Per què s’associa disseny amb encàrrec?
La vida laboral de les persones es pot construir en cicles de quinze anys. Durant quinze anys vam treballat per a clients aliens, els següents quinze per als nostres propis clients, i ha arribat l’hora dels propers quinze: treballar sense clients.
Escoltar la pròpia veu, decidir quins projectes volem fer. Buscant rendibilitat emocional.
I en què el mateix procés creatiu sigui el resultat buscat.
La reinvenció del disseny passa per crear sense clients. Crear per solucionar, crear per oferir, crear sense esperar… aquesta és la reinvenció del disseny: ser gestor de la pròpia capacitat creadora.
I aquest és l’objectiu també d’ara endavant: engegar projectes que rebusquin dins les nostres aficions per destil.lar-ne l’esperit del disseny. Barrejar afició i feina, sense límits i sense limitacions.