CONVERSA 002

Des dels orígens de la humanitat —de les pintures rupestres a les obres de Leonardo da Vinci, passant per la geometria analítica de Descartes— totes aquestes manifestacions gràfiques formen part d’una interminable constel·lació de creacions que avui podem considerar antecedents del disseny infogràfic.

El cuiner del papa.

Le bistrot. Robert Doisneau, november 1954.

Le bistrot
Robert Doisneau
November, 1954

En l’àmbit de la gastronomia, les il·lustracions acompanyades de breus textos amb la finalitat de descriure o fer més entenedor allò que s’explica —és a dir, el que avui anomenem infografia— aparegueren per primera vegada en el llibre Opera dell’arte del cucinare (1570), de Bartolomeo Scappi, considerat el primer llibre il·lustrat de cuina de la història.

Scappi fou un cuiner italià del Renaixement, nascut aproximadament cap a l’any 1500. La primera referència documental sobre ell data de 1536, quan organitzà un banquet en honor de Carles V mentre servia el cardenal de Bolonya, Lorenzo Campeggio. Posteriorment esdevingué cuiner del papa Pius IV i, a la mort d’aquest, continuà exercint el mateix càrrec al servei del seu successor, Pius V.

Michele Ghislieri, el papa Pius V, no era —contràriament al que es podria suposar dels papes d’aquell temps— un home amic dels plaers de la taula. Ben al contrari: la seva austeritat alimentària fregava l’ascetisme. La seva dieta es basava gairebé exclusivament en aigua i pa sec. Tanmateix, disposava del cuiner més refinat del Renaixement, Bartolomeo Scappi, encarregat de satisfer amb esplendor les exigències protocol·làries derivades de les visites de diplomàtics i peregrins.

Scappi fou un veritable innovador. Introduí a la cuina europea productes desconeguts fins aleshores, principalment arribats d’Amèrica, i recuperà ingredients oblidats de la tradició medieval: la mantega, els menuts, la nata muntada o herbes considerades humils, amb les quals elaborava extraordinaris brous d’espàrrecs, ortigues, malva o arrels silvestres diverses.

També se li atribueix la primera recepta documentada de gall dindi farcit, un animal gastronòmicament desconegut a Europa abans del descobriment del Nou Món.

Pius V, tot i no ser en absolut un gourmet, ha passat a la història de la gastronomia per haver finançat l’obra de Scappi, Opera dell’arte del cucinare (1570), on es descriuen més de mil receptes renaixentistes i nombroses tècniques i instruments culinaris. La gran singularitat del llibre és que, per primera vegada, incorpora il·lustracions realitzades pel mateix autor. S’hi poden contemplar vint-i-set gravats extraordinaris que representen elaboracions i processos de producció: la vaixella, els talls dels aliments, els sistemes d’emmagatzematge, els mètodes de conservació —fumats, assecats, salaons—, la cocció o els estris concebuts per a l’organització d’una cuina renaixentista.

El bistrot ideal és aquell on, segons amb quin peu t’hagis aixecat, et pots escórrer tímidament cap al fons de la sala, pots apropar-te a la barra o pots fer front obertament al món exterior des de la terrassa.
— Marc Augé / Eloge du bistrot parisien.

Scappi estructurà l’obra en sis llibres i un epíleg. En els llibres primer, segon, tercer i cinquè, l’autor instrueix un deixeble imaginari sobre les qualitats indispensables d’un bon cuiner: coneixement dels productes, tècniques de conservació, utensilis necessaris i un ampli repertori de receptes. El segon llibre se centra en plats de carn —incloses les aus i la caça—; el tercer, en peixos; i el cinquè, en postres, pastissos i altres elaboracions com empanades o bunyols.

El quart llibre està dedicat a l’art de presentar els aliments amb elegància i refinament, mentre que el sisè recull receptes per a malalts, especialment brous, consomés i sopes.

Tanmateix, el que fa especialment rellevant aquesta obra no és només el seu valor gastronòmic, sinó el fet que entre el tercer i el quart llibre s’hi incloguin els vint-i-set gravats esmentats, que converteixen el volum en el primer receptari il·lustrat d’Europa. Aquestes imatges, autèntiques infografies avant la lettre, permeten reconstruir l’aspecte de les cuines renaixentistes i les pràctiques alimentàries de les elits europees: el mobiliari, els utensilis, la presentació dels plats i el domini de les tècniques culinàries.

Fins aquell moment, els receptaris procedents de la tradició grecollatina i medieval —com el Llibre de Sent Soví (1324) o el Llibre del coch (1520)— no contenien il·lustracions. Alguns volums anteriors presentaven només un gravat a la portada, com el Kuchenmeisterei alemany (1485) o el Viandier de Taillevent (1495), que mostra el cuiner davant del foc envoltat d’utensilis. També a l’Art de Coch de Mestre Robert (1520) apareix una escena de cuina amb una visió simultània de la preparació i la degustació. Però només una.

L’obra de Scappi suposa un gir radical: vint-i-set gravats on es representen nombrosos utensilis descrits al text i als quals l’autor remet sovint. Això demostra que la il·lustració no és ornamental, sinó informativa i integrada en el discurs. A més, no estan associades a cap recepta concreta ni mostren plats acabats, sinó que funcionen com a referència general al llarg de l’obra.

Bistrot
Henri Cartier-Bresson
París, 1952

Els sis primers gravats representen els diferents espais de la cuina: la cuina principal, una sala adjacent, un espai exterior, una cambra fresca per a l’elaboració de làctics, una cuina amb campana i una cuina de campanya. Altres il·lustracions mostren inventaris detallats d’estris, recipients i mobiliari; dues presenten mecanismes culinaris, i una doble pàgina descriu l’ordre del servei durant un conclave papal.

Amb Opera dell’arte del cucinare, Scappi inaugura una nova manera de representar la gastronomia i transforma profundament el gènere del receptari, com demostren les nombroses edicions publicades entre 1570 i 1622.


Opera dell'arte del cucinare
Bartolomeo Scappi, 1570